02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Us comparteixo un recurs que vaig elaborar amb IA (Gemini, 2026) per treballar amb els infants amb els quals faig les sessions de logopèdia les emocions sentides i les emocions expressades. M’he adonat del lligam entre el llenguatge i les emocions. Quan no les podem o no volem expressar, el nostre cos busca altres vies. Per això, vaig pensar en que seria útil treballar aquest concepte amb ells. Segueixo en la mateixa línia de mostrar-vos coses que formen part de mi, en aquest cas, el meu treball. A partir d’aquí, també he fet una reflexió (en un moment en què m’he sentit molt fràgil per haver mostrat el que sentia) sobre les emocions que m’agradaria compartir amb vosaltres. 

A vegades, habitem en l’esquerda que separa el que volem del que hem de fer. És una dualitat silenciosa on el cap dicta lleis i el cor busca excepcions. Quan el cervell busca la lògica, està buscant  el resultat exacte d’una suma, l’encaix perfecte de les peces, la seguretat del blanc o el negre i quan el cor apareix,  ens recorda la importància dels matisos. Aquest duel intern ens obliga a marcar diferències i a creuar fronteres personals, sovint havent de demarcar i reforçar els nostres propis bordes emocionals per tal de mantenir la integritat enfront de l’exterior (Kremer et al., 2018). 

Hi ha moments en què cal aturar-se perquè l’ansietat no és més que el soroll d’aquests dos gegants entrant en contradicció. El cervell ens distancia; ens fa freds, per analitzar les situacions,  protegir-nos i aixecant murs que ens condueixen a l’evitació. Per contra,  el cor ens desarma i ens connecta amb l’energia dels altres, recordant-nos que no som illes, sinó ponts. Aquesta connexió configura un paisatge sonor i un territori emocional propi, on les nostres vivències ressonen en l’espai compartit amb els altres, dotant de sentit el lloc que habitem (Llorca, 2017).

És una paradoxa constant que conviu en nosaltres. És curiós com racionalment saps que quelcom no és possible, però el cor s’aferra a aquesta probabilitat mínima  de que suceeixi el que ens agradaria. Mentre la cap ens aconsella ser reservats, el cor ens crida que l’única manera de viure els sentiments és deixant-los sortir i acceptant el risc de ser vistos.

No obstant això, sovint ens fem petits per por; ens mostrem diferents d’allò que sentim perquè la fragilitat ens aterra. Temem la reacció dels altres i, per això, caiem en les mitges veritats i dels compromisos a mig gas. En aquest silenci, ens ho guardem tot per no semblar vulnerables i deixem d’esforçar-nos a reconèixer les nostres pròpies emocions. En el procés de reconèixer-nos, ens adonem que habitem en els “entre-llocs” de la nostra cultura personal, gestionant els límits entre el que és privat i el que és públic (Kremer et al., 2018) Això, suposa un gran problema: si no les identifiquem, no les podem gestionar, i el que comença com una reserva prudent acaba convertint-se en frustració, aïllament i un malestar que ens consumeix. Aquest malestar és, sovint, el resultat d’un territori emocional desarticulat que ha perdut la seva sonoritat i harmonia amb l’entorn (Llorca, 2017). 

Ser de cap ens atorga l’avantatge de la supervivència perquè ens dóna estructura i evita el caos, però ser de cor ens atorga l’avantatge de la trascendència i de la pau interior. Quan la cap necessita aturar-se perquè el pes és excessiu, però el cor li demana que encara queda una mica més, no és una contradicció; és el nostre equilibri més pur, ja que som la suma d’allò que pensem i allò que sentim. 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Kremer, L. [Liliana], Vanoli, F. [Fernando], Caillouette, J. [Jacques], Doré, C. [Chantal], Vatz Laaroussi, M. [Michèle], Yáñez Canal, C. [Carlos], Campos-Flores, L. [Linamar] i Segura, G. [Gisella]. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. [Carlos] Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. 

Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59

Us deixo l’enllaç de la meva carpeta del Drive perquè ho pogueu consultar.

https://drive.google.com/drive/folders/1NXLB4bYb-6S-Tzzm8y7GLFwEIWMarcyb?usp=drive_link