02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Hola!! Us comparteixo el meu quart registre del projecte transversal. 

Aquest ha estat, sense dubte, el registre més difícil de plantejar, un el que he demanat ajuda perquè no trobava la manera de traslladar el que volia al paper. Per un instant, els monstres del passat i aquelles veus que em repetien que les arts no eren per mi em rondaven al cap. He dedicat molt de temps preguntant-me si estaria bé o malament, fins que finalment he recordat el que jo mateixa vaig escriure al meu relat: la decisió de fer un canvi de xip i gaudir de les arts sense la pressió de la perfecció. Així, he agafat unes imatges i esborranys que una amiga arquitecta de Granada va compartir amb mi i els he calcat i adaptat, transformant la por en un homenatge a la nostra amistat. 

És curiós perquè, de vegades, em pregunto per què m’agrada tant el sud, i he arribat a la conclusió que no és només la ciutat en si el que m’enamora, sinó que admiro la versió de mi mateixa que sóc quan estic allà: plenament feliç amb les coses més petites i senzilles. Em sento molt acollida tot i que no he nascut allà. Em sento integrada en aquest “entre-lloc” cultural on, com suggereixen Kremer et al. (2018), les fronteres no són només límits, sinó espais de trobada on podem marcar diferències i, alhora, reforçar els vincles que ens defineixen.

A través de les imatges que us comparteixo, us convido a fer una de les coses que més m’agrada: passejar. Sempre que em presento als infants amb els quals treballo els confesso que m’encanta caminar, passejar i, em dona igual per on. Passejar per Granada és escoltar la seva vibració, observar cada detall, distreure’s en pensaments profunds i reflexionar sobre tot allò que ens angoixa. És, en definitiva, el plaer de passar una estona amb la persona que més hauríem d’estimar i amb la que compartim cada segon de l’existència: nosaltres mateixos. Com assenyala Llorca (2017), el territori no s’entén només per la vista, sinó per l’experiència sensorial i els sons que configuren la identitat d’un lloc. 

Granada és una ciutat de contrastos on la vibració cosmopolita conviu amb un ambient bohemi que convida a deixar-se portar. Per a mi, és una barreja de cultures en la qual em veig reflectida i el punt de trobada amb persones que estimo moltíssim. Sé que, malgrat la distància, el temps o el silenci, quan torni a recórrer els seus carrers amb ells i elles tot seguirà igual. Les abraçades seguiran sent fortes, els moments divertits tornaran a florir i Granada seguirà sent  un dels meus llocs preferits,  un dels meus refugis on sento que tot encaixa. 

Us deixo l’enllaç de la meva carpeta perquè els pugueu consultar.

https://drive.google.com/drive/folders/1EzvBJYW602gF239xf7tQ6blskJ0iuVGy?usp=sharing

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 

Kremer, L., Vanoli, F., Caillouette, J., Doré, C., Vatz Laaroussi, M., Yáñez Canal, C., Campos-Flores, L. i Segura, G. (2018). Marcar diferencias, cruzar fronteras, demarcar y reforzar los bordes. A C. Yáñez Canal (ed.) Entre-lugares de las culturas (p. 57-81). Editorial Universidad Nacional de Colombia. 

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59. https://doi.org/10.4067/S0718-83582017000100009