02.173 - Educació artística - Aula 2

Públic

Sempre havia pensat que les arts no eren per a mi. El missatge que havia rebut durant molt de temps era que no tenia prou destresa per fer determinades activitats artístiques. Fins i tot m’havien arribat a dir que “potser era millor que em dediqués a estudiar” o que era bona pensant les idees creatives “però no excecutant-les”. Aquestes paraules, repetides al llarg dels anys, van generar en mi certa angoixa i inseguretat, de fet, es van reflectir en els meus resultats acadèmics, que en les arts, eren significativament pitjors. Em considerava una persona arrítmica, amb poca oïda musical; amb poca paciència per fer manualitats, etc. Tot plegat em va fer dubtar moltes vegades de les meves capacitats i, fins i tot, em va generar inquietuds quan vaig decidir plantejar-me estudiar el grau d’Educació Primària.

Amb el temps, però, la meva relació amb les arts va començar a transformar-se. Em vaig graduar en Logopèdia i,  durant el grau i en la pràctica professional, vaig descobrir que la creativitat era una eina essencial en la meva feina i que tenia potencial per desenvolupar-la. Quan vaig començar a treballant amb infants (molts d’ells amb necessitats educatives especials importants) vaig començar a crear materials propis i a buscar maneres diferents de tractar les dificultats d’aprenentatge que els resultessin motivadores. Sense adonar-me’n, vaig començar a utilitzar recursos que abans m’havien fet por: música, moviment, joc simbòlic, dibuix, teatre, pintura, fotografia, etc.

Vaig decidir canviar el xip. Ja no em preguntava constantment si ho feia bé o malament. Simplement volia transmetre als infants que aprendre també pot ser gaudir. Posar música i ballar per treballar vocabulari o prosòdia, utilitzar el role playing per anticipar situacions comunicatives que els agoixa, dibuixar per expressar emocions que no sempre poden verbalitzar, o aprofitar les estones de pintura per a que facin demandes i treballar l’expressió oral … tot això s’ha convertit en una part natural del meu treball. Aquesta combinació de recursos genera un entorn contextualitzat, proper, natural i ple de significat, vinculat sovint a records, a experiències quotidianes i a persones que els infants estimen.

Els resultats que observo en el procés d’aprenentatge dels infants són molt positius. Les activitats artístiques es converteixen en una via per treballar diferents dimensions del llenguatge i la parla: la comprensió, l’expressió, la prosòdia, la comunicació emocional, la interacció social, etc. Quan veig aquests progressos, em sento profundament satisfeta. He entès que potser la qüestió no és tant com ho fas, sinó com et fa sentir i què genera en els altres.

De fet, les arts sempre han estat presents en la meva vida, encara que durant molt de temps no ho reconegués. M’agrada assistir a concerts, escriure, fer fotografies o dibuixar flors. Són activitats que formen part del meu temps lliure i que gaudeixo moltíssim. Les arts ens acompanyen en moments importants, tenyeixen d’emocions molts instants de la nostra vida i ens ajuden a crear records i vincles amb les persones que ens envolten. També ens permeten comunicar-nos d’una manera diferent, més sensible i més profunda.

En aquest sentit,  crec que he sabut trobar en les arts un potencial educatiu extraordinari per desenvolupar habilitats cognitives, perceptives, motrius de manera activa… a través d’una pedagogia invisible en què es duen a terme aprenentatges de manera implícita, flexible i gairebé inconscient, sovint guiats pels adults del seu entorn i que es pot donar en els diferents àmbits en què es mouen els nostres infants. 

En conclusió, les arts deixen demostren ser més que un entreteniment és un recurs educatiu valuós que pot afavorir el desenvolupament integral dels infants. I, en el meu cas, també ha estat una manera de reconciliar-me amb les arts, redescobrir-les i integrar-les en la meva vida personal i professional d’una forma plena i significativa.